Benvinguts a la nostra nova llar...

Açó no és més que el començament d'una procel·losa lluita contra i a favor dels elements.
El començament d'un estil de vida que farem nostre i d'una veritable amistat, una amistat anomenada natura.
Comencem ací, des del nostre xicotet racó, la nova experiència que hem anomenat "(C A N) Col.lectiu Amics de la Natura" i que esperem que ens porte de la mà durant molt de temps.

Visitarem llocs que, d'algun mode o un altre, farem nostres. Visitarem la natura i a la seva gent, i com no, gaudirem de l'esport que això comporta.
Açó és tan sol un missatge de benvinguda, unes paraules soltes sense una altra pretensió que la d'animar-vos a formar part de la família "CAN", un col·lectiu sense ànim de lucre, però amb ànim de diversió.

Benvinguts doncs...

Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell,
volia saltar muntanyes
i amb els abres barallar.
La gent se'l mirava, nena
no t'ho pots imaginar,
els cabells li tapaven la cara,
tenia lleuger el caminar.

Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar.
Això no es cap joc!
Deixeu-me volar!
Jo sóc lliure de fer el que vulgui,
no em tregueu la llibertat.

El cel és un somni
on ell hi vol arribar,
els núvols les seves muntanyes,
el sol l'horitzó llunyà.

Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar.
Això no es cap joc!
Deixeu-me volar!
Jo sóc lliure de fer el que vulgui,
no em tregueu la llibertat.

Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell,
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar.
El cel és un somni,
no se'l pot fer esperar,
el núvols les seves muntanyes,
el sol l'horitzó llunyà.

Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar.
Això no es cap joc!
Deixeu-me volar!
Jo sóc lliure de fer el que vulgui,
no em tregueu la llibertat.

El vol de l'home ocell
Sangtraït


Recordeu visitar el nostre fòrum !